Robert Bonet/ @desdelacandona | 29/07/2014
Aquest dissabte, en el marc de la jornada del primer aniversari del desallotjament de la nau del carrer Puigcerdà, que va celebrar-se al nou Espai de l’Immigrant del barri del Raval de Barcelona, es va presentarl’informe “Vulneracions de drets humans a la frontera sud- Melilla”. Aquest informe, elaborat per la Comissió d’Observadores de Drets Humans (CODH), posa fi a un projecte que va tenir el seu origen a la segona trobada Frontera Sud Melilla i Drets Humans, duta a terme a Melilla del 2 al 6 de juliol. La comissió ha estat formada per membres de la Campanya Estatal pel Tancament dels CIEs, la Coordinadora Estatal per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT), el Grup d’Acció Comunitària (GAC) i l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH). L’informe, dividit en cinc àrees temàtiques, pretén posar llum a la fosca situació dels drets humans que es viu a la ciutat fronterera de Melilla. Després de la introducció feta per Ana Fornés, membre de la CODH, per explicar la fonamentació i la metodologia emprades per elaborar l’informe, la resta de membres de la comissió va exposar les diferents àrees.
Violències institucionals i il·legalitats a la tanca de Melilla
Andrés Garcia Berrio explicà com, en els últims mesos, i arran de la mort de quinze persones migrants a les aigües frontereres de Ceuta el 6 de febrer, hi ha hagut una redefinició de les relacions entre l’Estat espanyol i el Marroc, que, entre altres coses, ha comportat l’arribada de fons econòmics des de la UE a ambdós països, per l’augment del control fronterer, que s’ha evidenciat sobretot a la part marroquina de la tanca.
Segons una membre d’una organització defensora de drets humans de Melilla, “on abans hi havia un lloc militar marroquí als voltants de la tanca, ara n’hi ha cinc. Ara les batudes al Gurugú les fan 500 o 600 membres de les Forces de Seguretat Auxiliar (FSA) cada dos dies, i fins i tot romanen allà durant vuit hores per evitar que la gent torni a muntar els campaments”. També han estat denunciades la crema dels campaments i d’objectes personals de les persones migrants, situacions de maltractaments i tortura, i casos d’assassinat per part de les FSA marroquines. El document també destaca la construcció d’una nova tanca per part del govern del Marroc de tres metres d’alçada i amb tres fileres de concertines. Precisament avui, l’associació de defensa dels drets humans Prodein, ha fet públic un vídeo amb el testimoni d’un jove malià des del Gurugú, que posteriorment intenta saltar la tanca i és retornat per les FSA marroquines.
De la part espanyola de la frontera, destaquen les eufemísticament conegudes com a “expulsions en calent”, és a dir, devolucions il·legals que la Guàrdia Civil junt amb les FSA duen a terme quan s’intenta saltar la tanca. I també, la situació de vulnerabilitat de les “porteadoras”, dones que transporten mercaderies de Melilla al Marroc, i que reben cada dia per part de la Policia Nacional un tracte especialment agressiu, fins i tot violent.
El Centre d’Estada Temporal per Immigrants
L’informe destaca la saturació de places al Centre d’Estada Temporal per Immigrants (CETI), establiment públic de primera acollida on viuen les migrants i sol·licitants d’asil arribades a Melilla. Si la capacitat oficial és de 480 places, la població real és d’aproximadament 1.600 persones. Com va exposar Christian Orgaz “només la població d’infants que hi viu ja omple la quota de places oficials. Aquesta saturació ha estat gestionada per la direcció del CETI amb la instal·lació de tendes de campanya al pati i l’habilitació d’un pavelló, que en el seu origen havia de tenir un ús social al CETI, com a dormitori per a 70 persones”.
Un altre aspecte denunciat és la situació d’abandonament dels voltants del CETI,”conseqüència de la manca de voluntat política de les institucions municipals”. Aquests espais són utilitzats per les famílies síries per poder dur a terme vida familiar, ja que al CETI estan separats per sexes. Aquesta situació d’abandonament i insalubritat contrasta radicalment amb la presència a pocs metres d’un camp de golf perfectament cuidat.
La CODH ha pogut constatar, també respecte a la situació al CETI, desatenció psicològica, manca d’atenció especialitzada pels menors –molts vénen de situacions de conflicte armat–, actituds racistes per part del personal de seguretat, i la inexistència de mecanismes i recursos de protecció i atenció necessaris per la protecció de persones LGTBI+.
Asil, refugi, protecció subsidiària i altres figures de protecció
Irene Ruano va explicar com la situació del conflicte siri va produir el 2013 i el que portem de 2014, un augment de la població d’aquest país al CETI –654 persones, que representen el 37,4% de la població total. En canvi, aquesta realitat contrasta amb el fet que només hi ha hagut, des de principi d’any, nou sol·licituds d’asil a Melilla de qualsevol nacionalitat. El 2013, les dades són similars: de les 225 persones arribades de Síria a Melilla, només tretze van demanar asil. Això té relació, segons l’informe, amb el fet que tant a Ceuta com a Melilla s’impedeix el pas a la península a les sol·licitants d’asil fins que no hi hagi una resposta a la petició. Això comporta que gran part de la població susceptible de sol·licitar asil no ho faci per no voler-se quedar “atrapada” a Melilla durant mesos.
L’informe també destaca la doble discriminació de les persones susceptibles de demanar asil per motius d’orientació o identitat sexual, de gènere o per motius racistes. I, en especial, la situació de les dones, a les quals s’afegeix la vulnerabilitat patida durant el trànsit migratori, deguda a la violència i explotació sexual que moltes pateixen, i a possibles situacions de tràfic amb finalitats d’explotació sexual.
Menors no acompanyats
La situació dels menors que arriben a Melilla sense família, en la majoria dels casos procedents del Marroc, també està recollida a l’informe. Aquests joves passen al circuit de protecció de menors, però molts acaben en situació de “carrer”, en no adaptar-se a la rigidesa institucional i al domini que exerceixen aquests centres sobre les menors.
Un altre aspecte clau que explica el nombrós grup de menors en situació de “carrer”, és, com va explicar durant la presentació Ainhoa Nadia Douhaibi, “la no assumpció de la tutela d’aquests joves per part de l’administració, de manera immediata i retroactiva, el que suposa una clara deficiència en la tutela legal d’aquests joves”. I també que, en molts casos, aquestes joves són regularitzades mentre són menors, però se’ls hi retira la documentació en arribar a la majoria d’edat. Tot això, segons les activistes, fa que moltes d’aquestes menors prefereixin fugir d’aquestes institucions tutelars, havent de sobreviure en un context de màxima vulnerabilitat que les exposa a possibles situacions de pobresa, mendicitat, fam, consum de drogues, delinqüència, situacions d’explotació laboral i fins i tot a ser víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual.
Exclusió sanitària
Aquest és un àmbit que, tal com es va explicar durant la presentació, no pretenia abordar la CODH, però que després de detectar casos concrets sobre el terreny, va incloure en un apartat de l’informe coordinat per Patricia Orejudo, a causa de diferents tipus de vulneracions de drets.
El primer cas, el d’un jove marroquí de vint-i-dos anys en situació administrativa irregular, amb una fractura oberta a la cama, i al qual se li va fer una cura superficial i una derivació al seu centre mèdic de referència, al servei d’urgències de l’Hospital Comarcal de Melilla. Prèviament a la cura, se li va voler obligar a signar un compromís de pagament per l’atenció, vulnerant el seu dret a una assistència mèdica sense facturació per malaltia greu.
L’altre cas al qual la CODH va tenir accés durant la seva visita va ser el d’un menor marroquí al qual se li va detectar un tumor amb disseminació metastàtica al genoll. De nou, l’Hospital Comarcal es va negar a ingressar-lo. Després d’una reunió de membres de la CODH amb la direcció i gerència de l’Hospital, el jove va ser ingressat i pocs dies després traslladat al servei d’oncologia pediàtrica de l’Hospital de Màlaga.
Per tancar l’acte, les membres de la CODH van recordar que “la violència i la vulneració de drets i llibertats a la Frontera Sud són part de la nostra pròpia realitat”. Per les activistes “no ens han de ser quelcom aliè, sinó que ens afecta en primera instància com a organitzacions socials i com a persones, i canviar-ho és una qüestió de totes”. En aquest sentit, van agrair haver compartit aquesta presentació en la inauguració del nou Espai de l’Immigrant, coincidint amb l’aniversari del desallotjament de les naus del carrer Puigcerdà: “per nosaltres no hi havia un espai millor on presentar l’informe. En l’àmbit de carrer és el millor espai on poder-ho fer. Us volem donar l’enhorabona per aquest nou projecte col·lectiu que acaba de començar i que esperem tingui una llarga vida”.