Manifiesto 27/10/2012
Trans-tornem a/el carrer. Dinamitando el binomio para gozar alternativas:
Aquest any, més que mai, ens hem proposat tornar al carrer, transtornar el carrer.
Avui, juntes, parlem les que habitualment som invisibilitzades: les persones trans, intersex, les migrants, les treballadores sexuals, les bolleres, els mariques, etc. Aquí estem per mostrar que existim, pensem, sentim, i que día a día deconstruïm el sistema de gènere i capitalista. Avui, juntes, volem fer una apologia de les alternatives que nosaltres mateixes creem i vivim, de les alternatives que al destruir el que ens oprimeix, ens fan gaudir.No esperem res d’aquest estat de dret i d’aquest sistema economic controlat per una élit per a satisfer les seves pròpies ambicions, un sistema que maquilla les injustícies i opressions per garantir la seva supervivència a costa nostra. Hem estat les oblidades de l’estat del benestar i som la primera línia de foc en un moment de retallades com l’actual. L’expoli de drets que estem patint es fa visible avui perquè ha caigut la cortina que l’ocultava, però no és nou. Per això sabem que el nostre futur està entre nosaltres, en les nostres xarxes de solidaritat i de lluita.
Creem xarxes de suport, de recolzament, d’autodefensa, grups d’autogestió de la salut, cooperatives, xarxes d’intercanvi de coneixement. Fugim dels cercles acadèmics i científics que ens tracten com a objectes passius, perquè no confiem en un sistema públic de salut que està al servei de la indústria farmacèutica i del manteniment de l’estatus quo capitalista i heteropatriarcal, que concep la heterosexualitat com la “relació sexual normal” i la penetració vaginal amb finalitat reproductiva com a “pràctica primordial”.
Un sistema que durant anys, ens ha expoliat la nostra capacitat de decidir sobre els nostres cosos i la nostra sexualitat, i de desenvolupar-nos lliurement amb la nostra identitat, o identitats, obligant-nos a existir només sota les categoríes home o dona, lineals, normativitzades, opresives. Un sistema on els autoanomenats experts parlen en un llenguatge que ni entenem ni compartim i decideixen per nosaltres sobre: cirurgía, hormonació, tractaments, avortament, mort, què és enfermetat i què es medicina, com ha de ser la sexualitat, com hem de ser nosaltres per tenir dret a existir.
Volem llegir els nostres cossos amb la nostra pròpia mirada, tenir-ne cura d’acord amb la nostra manera de viure, crear i gaudir amb ells les nostres utopies. Perquè els cossos trans i intersex exsistim, som carn i som plaer, i mai més han de significar patiment. Però som conscients del moment en el que vivim; del procés de privatització de totes les formes de sosteniment de la vida; de les institucions que ens assetgen. Per això exigim la despatologització de la transsexualitat, i de la intersexualitat, i n’exigim també una cobertura sanitària totalment pública i accessible per a totxs; i volem dir totxs, també les persones migrades, les psiquiatritzades, les diverses en tots els seus aspectes. Perquè ser trans és un procés de la vida, i com a tal ha de ser cuidat, cobert i respectat com tants d’altres, preservant per sobre de tot, l’autonomia de decisió de les persones trans i intersex. I exigim la despatologització en tots els àmbits de la vida, en totes les cares de l’estigma; a l’educació, a les feines, al carrer, als moviments socials, als espais suposadament alliberats… volem que el combat contra l’estigma sigui una prioritat a totes les lluites. Per això creem xarxes, aliances, conspiracions.
Coneixent-nos i compartint, des del reconeixement mutu i la ruptura de l’aïllament i l’individualisme, ens sentim orgulloses de la nostra diversitat, física, funcional, de desig. No estem disposades a valorar-nos i relacionar-nos en funció dels cànons de classe i bellesa euro-céntrics, racialitzats i racistes. No volem aquest model de família heredat de l’esglèsia catòlica i del mercat, que ens exclou i limita. Estem fartes que es confongui la nostra diversitat: cossos trans, intersex, diversos funcionals… amb un transtorn psiquiàtric que ens estigmatitza i ens assocïa amb l’engany, la humiliació i la vergonya.
Els nostres cossos no són el problema, el problema és la transfòbia i el paternalisme. Reinventem el desig, la pornografia, els codis de seducció, defugim de la feminitat i masculinitat perfecta i decent. No estem disposades a tolerar normatives i restriccions que ens diguin com podem vestir i com no, quines parts del cos podem ensenyar, quina actitud hem de tenir a l’espai públic, etc.
Un espai públic que la classe política i empresarial ha privatitzat, que han convertit en marca: A Barcelona, la millor botiga del món, l’aparador el fan ells. Per això van crear la ordenança del civisme i l’enduriran per a fer-nos més i més invisibles, a nosaltres: les trans, les treballadores sexuals, les pobres, les inconveninents… Des de la doble moral es castiga la pobresa amb més pobresa, perquè on realment ens volen és a casa, com a mares i esposes i si no complim aquest patrò, ens exterminen. A l’Estat li convé treure profit de la economia generada pel nostre treball sexual, si cal a cop de multa i de porra. No interessem nosaltres, ni els nostres riscos i drets laborals. Reinvindiquem el dret a exercir el treball sexual al carrer, i a fer-ho de manera autònoma. El cos és nostre, el carrer de totes; no estem disposades a negociar com vivim; no demanem permís.
Nosaltres, vosaltres; som trans, transgèneres, transexuals, travestis, travolas, éssers en permanent trànsit… Persones intersex, hermafrodites orgulloses, putes, chaperos, promiscues, fetichistes, psiquiatrizades, bolleras, marimachos, marikas, camioneres, nenazas, stone butches, high femmes, leathers, precaries, migrants, racializades, explotadxs, negrxs, mulatxs, llatinxs, gordxs desitjades i visibles, presxs, dones de la llar, persones a l’atur, homes i dones que no som “com cal”…Ells ens consideren lxs descarriadxs del gènere i la sexualitat. Però nosaltres diem que som vides i cossos habitables i felliços, desitjants i desitjables. Volem identificar les opressions que ens atravessen, i també reconeixer els nostres privilegis, perquè entenem que el joc entre les identitats i la posició social és complexe. Per això sortim al carrer, posem el cos que fa fàstic al poder en el centre, perque cap cos ni cap vida ha de fer fàstic. El carrer és nostre, és vostre, recuperem-ho juntes, lluitem juntes per un plaer que dinamita les certeses sobre els sexes, sobre l’heterosexualidat, sobre els rols de gènere. Si ho fem juntes serem irreductibles. Recordem: si nosaltres no obeïm, ells no manen. Hem perdut la por i per això us covidem a conspirar.
Barcelona, 27 de octubre de 2012
Assemblea Octubre Trans Bcn 2012
links:
http://octubretransbcn.wordpress.com/2012/10/28/manifiesto-27-de-octubre-2012/
http://antigonia.com/2012/10/27/manifestacion-trans-en-barcelona/
http://www.idemtv.com/2012/10/27/el-moviment-trans-reivindica-la-despatologitzacio/
