9M_PER QUÈ FEM VAGA?
L’educació està patint els majors atacs de la seva història. Les retallades de pressupostos en totes les etapes educatives, des de les escoles bressol fins a les universitats, comporten la precarització progressiva del sistema educatiu públic i les darreres contrareformes legislatives en matèria d’educació obren les portes a la privatització de l’educació que li denega l’accés a la majoria social. Estem vivint la crònica anunciada de la mort per terminis (millor dir mort per lleis i decret-lleis) de l’educació. A les universitats, concretament a les estudiants, aquesta mort per terminis ens afecta per partida doble: en primer lloc, perquè patim l’augment del 67% de les taxes, que ha deixat i deixarà fora a milers de milers d’estudiants i que implica l’elitització absoluta de l’educació universitària i l’exclusió de les classes treballadores; en segon lloc, perquè suposa la precarització de les condicions laborals i l’acomiadament de moltes treballadores del personal docent i d’administració i serveis, el que incideix negativament, d’una banda, en la qualitat de l’activitat docent i d’investigació i, en conseqüència, en els ensenyaments, i d’altra banda, en el bon funcionament de la universitat; en tercer lloc, perquè estan posant la universitat, sota el control dels bancs, de les grans corporacions multinacionals i de les empreses de treball temporal, que com bé sabem només estan interessades en la rendibilitat econòmica sense importar quins siguin els costos humans d’aquesta rendibilitat. Malauradament aquesta situació no afecta només al sector de l’educació, sinó a tota la societat, d’una banda priven a la societat d’educació, i d’altra banda posen a l’educació al servei de la banca i dels mercats financers quan l’educació hauria d’estar al servei de la societat i dedicar-se a donar resposta als problemes i necessitats socials.
Ens estan robant el dret a l’educació. Ens estan robant el futur.
A les universitats la situació és sagnant. La majoria de les universitats no ha donat cap resposta a la pujada de les taxes, totes podrien haver absorbit part o la totalitat de l’augment creant beques pròpies per als estudiants, però sols una ho ha fet. Fa pocs dies hem assistit al primer ERO de les universitats públiques, que ha deixat fora a les primeres 350 treballadores. Ara s’esten la plaga dels acomiadaments de professorat associat al·legant que són “no renovacions de contracte”. A més a més, trobem diferents formes de desmantellament: reestructuracions que impliquen fusions de facultats i departaments, venda d’edificis i patrimoni, retallada de les places d’estudiants, supressió de titulacions, etc. Totes aquestes mesures impliquen nous acomiadaments i afecten directament a les condicions de les estudiants. No obstant això, les universitats segueixen malbaratant el poc pressupost que tenen tirant endavant amb projectes vinculats amb el sector privat (n’és un exemple el faraònic BKC, Barcelona Knowledge Campus, un campus privat gestionat conjuntament per la UB i la UPF).
Per tots aquests motius diem prou. Per tots aquests motius fem vaga. Continuarem lluitant i mobilitzant-nos fins a aconseguir la retirada de les taxes, l’aturada dels acomiadaments, la millora de les condicions laborals i el plantejament d’un debat profund sobre la funció social de la universitat i de les institucions educatives i sobre el model educatiu que volem.
CONVOQUEM UN BLOC CRÍTIC A LA MANIFESTACIÓ DEL DIA 9 DE MAIG, A LES 12h AL C/BALMES ENTRE C/PELAI I RONDA UNIVERSITAT.