Màxima opacitat al CIE de la Zona Franca. Es denega una visita de Comissió independent de metgesses i advocades
Després dels esdeveniments produïts en el CIE de Zona Franca de Barcelona durant els últims dies, aquest matí del 3 de gener una Comissió independent de Drets Humans, integrada per metgesses i advocades, s’ha personat en el Centre d’Internament d’Estrangers per comprovar l’estat de les lesions dels interns. Les autoritats del CIE han denegat l’accés a aquesta delegació, evidenciant un cop més l’opacitat de la institució.
Aquest matí, una Comissió de Drets Humans de la Campanya Tanquem els CIE s’ha traslladat al jutjat per continuar informant dels darrers esdeveniments que s’han produït al CIE i sol·licitar de manera urgent que es brindés assistència mèdica a alguns interns que havien denunciat haver estat agredits durant els dies 31 de desembre i 1 de gener, però no van ser atesos pels serveis mèdics. Davant la impossibilitat de parlar amb els jutges per no trobar-se al Jutjat, la comissió, integrada per metgesses i advocades, s’ha dirigit al CIE de Zona Franca.
Els mateixos interns han sol·licitat per escrit a la direcció del CIE poder ser visitats per aquestes doctores en base al seu dret a la integritat física i a l’assistència mèdica. Aquesta sol·licitud ha estat denegada i s’ha impedit l’accés al CIE de les doctores. Les dues advocades que integraven la Comissió han pogut entrevistar-se amb els interns, escoltar la seva versió dels fets i comprovar algunes de les lesions. En concret, una de les advocades s’ha entrevistat amb una persona interna amb el nas trencat i una altra que li ha mostrat el cos ple de cops.
Cal recordar que, almenys quatre de les persones que han denunciat les agressions, no han estat traslladades a cap centre hospitalari per reconèixer l’abast de les lesions. A més, hem tingut coneixement que una de les persones que va denunciar lesions greus – una fractura a la cama – i que fa menys d’un mes va ser testimoni en el procés judicial que es va seguir per la mort del ciutadà armeni Aramis Manukyan, Alik, ja ha estat deportada.
Davant la ineficàcia dels mecanismes de control del Centre d’Internament d’Estrangers, i la manca de transparència dels CIE, més que mai apel·lem a la mobilització ciutadana per assenyalar l’opacitat d’aquests centres i exigir el tancament immediat dels CIE. A dia d’avui ha quedat més que demostrat que l’única garantia per al respecte dels drets de les persones internes és el tancament dels CIE.
Per això, convoquem a la manifestació del dissabte 11 de gener de 2014, a les 16:30 h a la plaça Espanya i a les 17:00 h al CIE de la Zona Franca.
*Opacitat i vulneració de drets al CIE de Barcelona:
*Informe sobre el CIE de Barcelona:
http://tanquemelscies.blogspot.com.es/2014/01/informe-sobre-el-cie-de-barcelona.html
-
#IdrissaNoOblidem
Avui fa 2 anys de la mort d’Idrissa Diallo al Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona. Des de Tanquem els CIEs seguim recordant-lo i negant-nos a acceptar que la seva va ser una mort inevitable. L’Idrissa tenia 21 anys quan va morir, un llarg periple a les seves espatlles per poder abastar territori europeu des de Guinea Conakry i, com tants joves migrants, l’esperança de cercar un futur millor per a ell i la seva família. El 5 de desembre havia saltat la valla de Melilla i havia estat ràpidament interceptat per la policia, sent enviat al CIE Barcelona per poder efectuar la seva deportació.
Però l’Idrissa mai va sortir-ne. Una presumpta parada cardio-respiratòria no detectada a temps va acabar amb la seva vida aquella nit de Reis. Els seus companys de cel·la van declarar que el jove va estar patint hores i hores, intentant cridar l’atenció dels policies que feien torn aquell dia sense que aquests l’atenguessin degudament. Quan per fi van ser conscients de la gravetat de la situació ja va ser massa tard.
El seu cas, com tants d’altres, continua sent un túnel fosc d’irregularitats i interrogants. Encara avui no s’han esclarit els fets que van envoltar la mort de l’Idrissa i, per tant, les responsabilitats encara no han estat depurades. La jutgessa d’instrucció nº5 de Barcelona, que va dur el cas en aquell moment, no va permetre que organitzacions en defensa dels Drets Humans es personessin en el cas, tot i que posteriorment, en data 22 d’octubre de 2012, un auto de l’Audiència Provincial ho va autoritzar. Encara avui, però, restem a l’espera que es resolgui l’expedient.
La gravetat dels fets és encara major si tenim en compte que fa tot just un mes un altre intern, el ciutadà armeni Aramys Manukyan, va ser trobat mort a la cel·la d’aïllament del mateix CIE. Les versions dels companys del noi i de la policia, un cop més, no coincideixen i encara es resta a l’espera que el procés s’investigui.
Ja han mort tres persones des que s’obrís el CIE de la Zona Franca i la política del govern no ha pres cap mesura per vetllar per la salut, els drets i la dignitat dels interns.
Prou de morts als CIEs i als centres penitenciaris!
Prou morts per la llei d’estrangeria!
Tanquem els CIEs!
#IdrissaNoOblidem!