{"id":1594,"date":"2014-07-29T22:59:27","date_gmt":"2014-07-29T22:59:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.damne.net\/?p=1594"},"modified":"2026-01-19T23:27:08","modified_gmt":"2026-01-19T23:27:08","slug":"linforme-vulneracions-de-ddhh-a-la-frontera-sud-melilla-es-presenta-al-nou-espai-de-limmigrant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.damne.net\/?p=1594","title":{"rendered":"L\u2019informe ‘Vulneracions de DDHH a la frontera sud- Melilla’ es presenta al nou Espai de l’Immigrant"},"content":{"rendered":"
\n

\"IMG_2779_2Robert Bonet\/ @desdelacandona <\/span>| 29\/07\/2014 <\/span><\/p>\n

Aquest dissabte, en el marc de la jornada del primer aniversari del desallotjament de la nau del carrer Puigcerd\u00e0, que va celebrar-se al nou Espai de l\u2019Immigrant del barri del Raval de Barcelona, es va presentarl\u2019informe<\/a> \u201cVulneracions de drets humans a la frontera sud- Melilla\u201d<\/a>. Aquest informe, elaborat per la Comissi\u00f3 d\u2019Observadores de Drets Humans (CODH), posa fi a un projecte que va tenir el seu origen a la segona trobada Frontera Sud Melilla i Drets Humans, duta a terme a Melilla del 2 al 6 de juliol. La comissi\u00f3 ha estat formada per membres de la Campanya Estatal pel Tancament dels CIEs, la Coordinadora Estatal per la Prevenci\u00f3 i Den\u00fancia de la Tortura (CPDT), el Grup d’Acci\u00f3 Comunit\u00e0ria (GAC) i l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH). L\u2019informe, dividit en cinc \u00e0rees tem\u00e0tiques, pret\u00e9n posar llum a la fosca situaci\u00f3 dels drets humans que es viu a la ciutat fronterera de Melilla. Despr\u00e9s de la introducci\u00f3 feta per Ana Forn\u00e9s, membre de la CODH, per explicar la fonamentaci\u00f3 i la metodologia emprades per elaborar l’informe, la resta de membres de la comissi\u00f3 va exposar les diferents \u00e0rees.<\/p>\n

Viol\u00e8ncies institucionals i il\u00b7legalitats a la tanca de Melilla<\/strong><\/p>\n

Andr\u00e9s Garcia Berrio explic\u00e0 com, en els \u00faltims mesos, i arran de la mort de quinze persones migrants a les aig\u00fces frontereres de Ceuta el 6 de febrer, hi ha hagut una redefinici\u00f3 de les relacions entre l’Estat espanyol i el Marroc, que, entre altres coses, ha comportat l’arribada de fons econ\u00f2mics des de la UE a ambd\u00f3s pa\u00efsos, per l’augment del control fronterer, que s’ha evidenciat sobretot a la part marroquina de la tanca.<\/p>\n

Segons una membre d’una organitzaci\u00f3 defensora de drets humans de Melilla, \u201con abans hi havia un lloc militar marroqu\u00ed als voltants de la tanca, ara n’hi ha cinc. Ara les batudes al Gurug\u00fa les fan 500 o 600 membres de les Forces de Seguretat Auxiliar (FSA) cada dos dies, i fins i tot romanen all\u00e0 durant vuit hores per evitar que la gent torni a muntar els campaments\u201d. Tamb\u00e9 han estat denunciades la crema dels campaments i d’objectes personals de les persones migrants, situacions de maltractaments i tortura, i casos d’assassinat per part de les FSA marroquines. El document tamb\u00e9 destaca la construcci\u00f3 d’una nova tanca per part del govern del Marroc de tres metres d’al\u00e7ada i amb tres fileres de concertines. Precisament avui, l’associaci\u00f3 de defensa dels drets humans Prodein, ha fet p\u00fablic un v\u00eddeo amb el testimoni d’un jove mali\u00e0<\/a> des del Gurug\u00fa, que posteriorment intenta saltar la tanca i \u00e9s retornat per les FSA marroquines.<\/p>\n

De la part espanyola de la frontera, destaquen les eufem\u00edsticament conegudes com a \u201cexpulsions en calent\u201d, \u00e9s a dir, devolucions il\u00b7legals que la Gu\u00e0rdia Civil junt amb les FSA duen a terme quan s’intenta saltar la tanca. I tamb\u00e9, la situaci\u00f3 de vulnerabilitat de les \u201cporteadoras\u201d, dones que transporten mercaderies de Melilla al Marroc, i que reben cada dia per part de la Policia Nacional un tracte especialment agressiu, fins i tot violent.<\/p>\n

El Centre d’Estada Temporal per Immigrants<\/strong><\/p>\n

L’informe destaca la saturaci\u00f3 de places al Centre d’Estada Temporal per Immigrants (CETI), establiment p\u00fablic de primera acollida on viuen les migrants i sol\u00b7licitants d’asil arribades a Melilla. Si la capacitat oficial \u00e9s de 480 places, la poblaci\u00f3 real \u00e9s d’aproximadament 1.600 persones. Com va exposar Christian Orgaz \u201cnom\u00e9s la poblaci\u00f3 d’infants que hi viu ja omple la quota de places oficials. Aquesta saturaci\u00f3 ha estat gestionada per la direcci\u00f3 del CETI amb la instal\u00b7laci\u00f3 de tendes de campanya al pati i l’habilitaci\u00f3 d’un pavell\u00f3, que en el seu origen havia de tenir un \u00fas social al CETI, com a dormitori per a 70 persones\u201d.<\/p>\n

Un altre aspecte denunciat \u00e9s la situaci\u00f3 d’abandonament dels voltants del CETI,”conseq\u00fc\u00e8ncia de la manca de voluntat pol\u00edtica de les institucions municipals”. Aquests espais s\u00f3n utilitzats per les fam\u00edlies s\u00edries per poder dur a terme vida familiar, ja que al CETI estan separats per sexes. Aquesta situaci\u00f3 d’abandonament i insalubritat contrasta radicalment amb la pres\u00e8ncia a pocs metres d’un camp de golf perfectament cuidat.<\/p>\n

La CODH ha pogut constatar, tamb\u00e9 respecte a la situaci\u00f3 al CETI, desatenci\u00f3 psicol\u00f2gica, manca d’atenci\u00f3 especialitzada pels menors \u2013molts v\u00e9nen de situacions de conflicte armat\u2013, actituds racistes per part del personal de seguretat, i la inexist\u00e8ncia de mecanismes i recursos de protecci\u00f3 i atenci\u00f3 necessaris per la protecci\u00f3 de persones LGTBI+.<\/p>\n

Asil, refugi, protecci\u00f3 subsidi\u00e0ria i altres figures de protecci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Irene Ruano va explicar com la situaci\u00f3 del conflicte siri va produir el 2013 i el que portem de 2014, un augment de la poblaci\u00f3 d’aquest pa\u00eds al CETI \u2013654 persones, que representen el 37,4% de la poblaci\u00f3 total. En canvi, aquesta realitat contrasta amb el fet que nom\u00e9s hi ha hagut, des de principi d’any, nou sol\u00b7licituds d’asil a Melilla de qualsevol nacionalitat. El 2013, les dades s\u00f3n similars: de les 225 persones arribades de S\u00edria a Melilla, nom\u00e9s tretze van demanar asil. Aix\u00f2 t\u00e9 relaci\u00f3, segons l’informe, amb el fet que tant a Ceuta com a Melilla s’impedeix el pas a la pen\u00ednsula a les sol\u00b7licitants d’asil fins que no hi hagi una resposta a la petici\u00f3. Aix\u00f2 comporta que gran part de la poblaci\u00f3 susceptible de sol\u00b7licitar asil no ho faci per no voler-se quedar \u201catrapada\u201d a Melilla durant mesos.<\/p>\n

L’informe tamb\u00e9 destaca la doble discriminaci\u00f3 de les persones susceptibles de demanar asil per motius d’orientaci\u00f3 o identitat sexual, de g\u00e8nere o per motius racistes. I, en especial, la situaci\u00f3 de les dones, a les quals s’afegeix la vulnerabilitat patida durant el tr\u00e0nsit migratori, deguda a la viol\u00e8ncia i explotaci\u00f3 sexual que moltes pateixen, i a possibles situacions de tr\u00e0fic amb finalitats d’explotaci\u00f3 sexual.<\/p>\n

Menors no acompanyats<\/strong><\/p>\n

La situaci\u00f3 dels menors que arriben a Melilla sense fam\u00edlia, en la majoria dels casos procedents del Marroc, tamb\u00e9 est\u00e0 recollida a l’informe. Aquests joves passen al circuit de protecci\u00f3 de menors, per\u00f2 molts acaben en situaci\u00f3 de \u201ccarrer\u201d, en no adaptar-se a la rigidesa institucional i al domini que exerceixen aquests centres sobre les menors.<\/p>\n

Un altre aspecte clau que explica el nombr\u00f3s grup de menors en situaci\u00f3 de \u201ccarrer\u201d, \u00e9s, com va explicar durant la presentaci\u00f3 Ainhoa Nadia Douhaibi, \u201cla no assumpci\u00f3 de la tutela d’aquests joves per part de l’administraci\u00f3, de manera immediata i retroactiva, el que suposa una clara defici\u00e8ncia en la tutela legal d’aquests joves\u201d. I tamb\u00e9 que, en molts casos, aquestes joves s\u00f3n regularitzades mentre s\u00f3n menors, per\u00f2 se’ls hi retira la documentaci\u00f3 en arribar a la majoria d’edat. Tot aix\u00f2, segons les activistes, fa que moltes d’aquestes menors prefereixin fugir d’aquestes institucions tutelars, havent de sobreviure en un context de m\u00e0xima vulnerabilitat que les exposa a possibles situacions de pobresa, mendicitat, fam, consum de drogues, delinq\u00fc\u00e8ncia, situacions d’explotaci\u00f3 laboral i fins i tot a ser v\u00edctimes de tr\u00e0fic amb finalitats d’explotaci\u00f3 sexual.<\/p>\n

Exclusi\u00f3 sanit\u00e0ria<\/strong><\/p>\n

Aquest \u00e9s un \u00e0mbit que, tal com es va explicar durant la presentaci\u00f3, no pretenia abordar la CODH, per\u00f2 que despr\u00e9s de detectar casos concrets sobre el terreny, va incloure en un apartat de l’informe coordinat per Patricia Orejudo, a causa de diferents tipus de vulneracions de drets.<\/p>\n

El primer cas, el d’un jove marroqu\u00ed de vint-i-dos anys en situaci\u00f3 administrativa irregular, amb una fractura oberta a la cama, i al qual se li va fer una cura superficial i una derivaci\u00f3 al seu centre m\u00e8dic de refer\u00e8ncia, al servei d’urg\u00e8ncies de l’Hospital Comarcal de Melilla. Pr\u00e8viament a la cura, se li va voler obligar a signar un comprom\u00eds de pagament per l’atenci\u00f3, vulnerant el seu dret a una assist\u00e8ncia m\u00e8dica sense facturaci\u00f3 per malaltia greu.<\/p>\n

L’altre cas al qual la CODH va tenir acc\u00e9s durant la seva visita va ser el d’un menor marroqu\u00ed al qual se li va detectar un tumor amb disseminaci\u00f3 metast\u00e0tica al genoll. De nou, l’Hospital Comarcal es va negar a ingressar-lo. Despr\u00e9s d’una reuni\u00f3 de membres de la CODH amb la direcci\u00f3 i ger\u00e8ncia de l’Hospital, el jove va ser ingressat i pocs dies despr\u00e9s traslladat al servei d’oncologia pedi\u00e0trica de l’Hospital de M\u00e0laga.<\/p>\n

Per tancar l’acte, les membres de la CODH van recordar que \u201cla viol\u00e8ncia i la vulneraci\u00f3 de drets i llibertats a la Frontera Sud s\u00f3n part de la nostra pr\u00f2pia realitat\u201d. Per les activistes \u201cno ens han de ser quelcom ali\u00e8, sin\u00f3 que ens afecta en primera inst\u00e0ncia com a organitzacions socials i com a persones, i canviar-ho \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de totes\u201d. En aquest sentit, van agrair haver compartit aquesta presentaci\u00f3 en la inauguraci\u00f3 del nou Espai de l\u2019Immigrant, coincidint amb l’aniversari del desallotjament de les naus del carrer Puigcerd\u00e0: “per nosaltres no hi havia un espai millor on presentar l’informe. En l’\u00e0mbit de carrer \u00e9s el millor espai on poder-ho fer. Us volem donar l’enhorabona per aquest nou projecte col\u00b7lectiu que acaba de comen\u00e7ar i que esperem tingui una llarga vida”.<\/p>\n

*La Directa: http:\/\/directa.cat\/noticia\/nou-espai-limmigrant-acull-presentacio-l%E2%80%99informe-vulneracions-drets-humans-frontera-sud-meli<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest dissabte, en el marc de la jornada del primer aniversari del desallotjament de la nau del carrer Puigcerd\u00e0, que va celebrar-se al nou Espai de l\u2019Immigrant del barri del Raval de Barcelona, es va presentarl\u2019informe \u201cVulneracions de drets humans a la frontera sud- Melilla\u201d. Aquest informe, elaborat per la Comissi\u00f3 d\u2019Observadores de Drets Humans (CODH), posa fi a un projecte que va tenir el seu origen a la segona trobada Frontera Sud Melilla i Drets Humans, duta a terme a Melilla del 2 al 6 de juliol. La comissi\u00f3 ha estat formada per membres de la Campanya Estatal pel Tancament dels CIEs, la Coordinadora Estatal per la Prevenci\u00f3 i Den\u00fancia de la Tortura (CPDT), el Grup d’Acci\u00f3 Comunit\u00e0ria (GAC) i l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH). L\u2019informe, dividit en cinc \u00e0rees tem\u00e0tiques, pret\u00e9n posar llum a la fosca situaci\u00f3 dels drets humans que es viu a la ciutat fronterera de Melilla. Despr\u00e9s de la introducci\u00f3 feta per Ana Forn\u00e9s, membre de la CODH, per explicar la fonamentaci\u00f3 i la metodologia emprades per elaborar l’informe, la resta de membres de la comissi\u00f3 va exposar les diferents \u00e0rees […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[9,3],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.damne.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1594"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.damne.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.damne.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.damne.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.damne.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1594"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.damne.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1594\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5012,"href":"https:\/\/www.damne.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1594\/revisions\/5012"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.damne.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1594"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.damne.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1594"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.damne.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1594"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}